EXCURSIONS I CAMINADES

REFUGI VENTOSA CALVELL – ESTANY XIC – ESTANYS DE TUMENEIA o DEL PORT – ESTANY CLOTO – COLLET DELS ISARDS – PALA ALTA DEL PORT – BRETXA DE PEYTA – BESIBERRI NORD – PALA ALTA DEL PORT - COLLET DELS ISARDS – ESTANY CLOTO – ESTANYS DE TUMENEIA o DEL PORT – ESTANY XIC – REFUGI VENTOSA CALVELL

Sortida i arribada del Refugi Ventosa i Calvell.

El besiberri Nord té la fama de ser el tresmil més complicat català i aquesta caminada  de ben segur que us ho confirmarà.

La caminada és llarga i dura, ja que el camí, amb tot tipus de pedres i rocs, no el fan fàcil. Es necessita una bona forma física i unes nocions bàsiques d'escalada. Caldrà estar molt atent pràcticament des del primer moment. 

El camí està marcat amb fites, però no amb marques de pintura. Ens ha sigut molt més fàcil seguir-lo a la tornada. A l'anada ens hem desviat algunes vegades i ha calgut tornar-lo a buscar.

Una vegada estem sota la imponent piràmidel del Besiberri Nord, tenim diverses opcions de pujar-lo, però per totes caldrà grimpar/escalar una mica. És per això qua ens posem l'arnés i preparem cordes per assegurar la grimpada.

L'opció que escollim nosaltres és una via que hi ha cap al costat de més a la dreta. Trobem fites mentre la seguim. Passem un parell de canals no molt llargues (la segona amb una mica de complexitat), després un flanqueig cap a l'esquerre una mica exposat però amb moltes bones preses i un tram final més llarg amb algun pas una mica delicat, però que es va fent. Diríem que els pas més complicat deu ser algun III i n'hi deu haver diversos que són II.

La baixada la simplificarem una mica fent dos ràpels, ja se sap que les baixades pels que no som escaladors no són tan senzilles com les pujades.

En les referències que hem mirat comenten que hi ha un pas més senzill cap a l'esquerre de la piràmide, que comença en una canal en diagonal que va de dreta a esquerre. També amb algun pas II i un III, per acabar arribant a la cresta que va del Besiberri del Mig al Nord i que seguiríem fins a fer cim.

Per fer la tornada, desfem el camí que hem fet, i parem molta antenció amb tot el que fem.

Dues consideracions si mireu el track que hem seguit.

1) Just abans de l'estany Cloto, fem un marrada important, ja que confonem la Bretxa Harlé pel collet dels Isards, això i la confiança d'anar a la direcció correcte, fa que tardem una mica a adonar-nos-en... (gairebé ja estàvem a prop de la Bretxa Harlé). Suposo que no serà la darrera vegada que ens equivocarem.

2) De tornada trobem una drecera que fa que no ens acostem a l'estany de la Tumeneia petit i això ens fa estalviar una mica de temps.