EXCURSIONS I CAMINADES

pista (QUANCA) – PLANA DEL FAIO – PLETA PALOMERA – ESCALA DE RIBALTA – LO FANGASSAL – PLETA DE L’ARENAL – CLOT DE L'ESCALA – REFUGI DE MONT-ROIG (ENRIC PUJOL) – MONT-ROIG punta Nord – MONT-ROIG punta Sud – PIC DE LA TARTERA – ESTANY DE SENS – ESTANY DE LA GALLINA – pont –  CLOT DE L'ESCALA – PLETA DE L’ARENAL – LO FANGASSAL – ESCALA DE RIBALTA – PLETA PALOMERA – PLANA DEL FAIO

Quanca.

Agafem una pista que queda a la dreta en la sortida de poble anant cap al refugi de la Pleta del Plat.

La pista que agafem ens acostarà a Pleta Palomera, en concret hem d'anar fins a un revolt que està a 3 km de Quanca i allà la deixarem per seguir un camí ben marcat.

Es troba en força bon estat perquè una part important està formigonada, però les pendents són fortes en alguns punts. En concret nosaltres deixem els cotxes just quan s'acaba la part formigonada (2 km), tot i que, poc a poc, haguéssim pogut seguir fins al revolt de sortida. 

Hem utilitzat cotxes alts per anar-hi, encara que no són 4x4.

La caminada que fem avui és una que fa anys que tenim pendent. És una caminada molt exigent físicament però que val cada minut que hi hem estat. L'inconvenient que té fer el Mont-roig és que l'aproximació sol ser llarga l'agafis per on l'agafis.

Al matí hem tingut una mica de boira, però de mica en mica s'ha anat obrint. Les vistes que hem tingut no han deixat indiferent a ningú del grup.

A la Plana del Faio, en un revolt pronunciat hem deixat la pista i ens hem posat a seguir marques groques que ja no hem deixat en tota la sortida. Avui hem estat seguint Alta Ruta (HRP) una part important de la caminada.

Per fer l'aproximació al refugi del Mont-roig (Enric Pujol) primer hem anat a lo Fangassal (el nom no enganya), un prat herbat on hi ha una borda i llavors hem seguit força estona el torrent de la Roia de Mollàs, fins arribar al Clot de l'Escala. Allà ens hem enfilat fins arribar a nivell de l'estany de la Llavera i després fins al nivell de l'estany de la Gallina per acabar arribant al petit refugi lliure. Hem tardat 2.45 hores en arribar-hi.

Una vegada fet un petit refrigeri continem per un camí poc marcat que va cap al nord-oest sense perdre les fites i les marques grogues. Quan ens acostem a la carena ens desviem cap al nord-est perquè la pujada sigui més suau.

Llavors anem seguint la carena en direcció sud-oest, a vegades posant alguna mà, però sense cap complicació. Passem pel costat d'un grup de cabres ibèriques, poc abans d'arribar al cim nord del Mont-roig, que no ens han fet ni cas.

Una vegada al cim nord, la boira comença a marxar a estones i guadim de les primeres vistes. El Mont-roig té un segon cim a la part sud, per accedir-hi caldrà baixar a la bretxa que els separa. La baixada, tot i que és abrupte, no té cap complicació, per fer la pujada al cim sud hem hagut de posar alguna mà, però tampoc ha sigut res tècnic.

Una vegada al cim sud continuem caminant per la carena i posant alguna mà fins arribar al pic de la Tartera, on la boira ja ha dit definitavament adéu i fem el segon habituallament del dia.

D'aquí seguint fites ocasionals i marques grogues baixem directe a sobre l'estany de Sens, tot passant per diverses congestes de neu i en alguns moments perdent alçada ràpidament.

De l'estany Sens anirem cap a l'estany de la Gallina, continuem posant alguna mà quan fa falta i a vegades la gran quantitat d'aigua ens obliga a fer una petita volta. L'objectiu és anar al pont del final de l'estany que està a sota del refugi del Mont-roig. Una vegada al pont sense enfilar-nos al refugi fem via cap al clot de l'Escala i llavors desfem el camí d'anada fins a la Pleta Palomera.

Amb les cames força tocades i un somriure d'orella a orella arribem als cotxes, amb la sensació d'haver fet una feina que feia molt de temps que teníem pendent.